No tot s’hi val!

El transfuguisme polític és una pràctica perversa que deslegitima l’acció de govern i que, tot i la seva legalitat, considerem que no és ètic, i és contrari a l’acord antitransfuguisme que els partits signen en nombroses ocasions.

Les votants se senten enganyades, ja que avalen partits polítics i no persones individuals, projectes col·lectius i no iniciatives personals. Els programes electorals són un contracte social entre el votant i el partit, que esdevé un ferm compromís.

Malgrat discrepàncies, nous projectes o idees que no encaixin dins un mateix partit, qualsevol representant polític ha d’haver estat avalat per un programa i legitimat a través d’un procés electoral.

Aquesta mancança democràtica s’incrementa quan el trànsfuga passa d’un partit d’esquerres i progressista a fer costat a un de dretes i conservador sense haver pactat canvis en el programa d’actuació municipal. No hi ha programa que justifiqui aquesta decisió. No es pot emprar com excusa la urgència del COVID, quan sí hi ha temps per negociar noves regidories i tinences d’alcaldia. A Begues, el fet que l’exregidora d’ERC passi a l’equip de govern els dóna la majoria absoluta, comportant una pèrdua de pluralisme democràtic, de transparència i diàleg per arribar a un consens amb l’oposició. Hem perdut totes.

JxCAT ha instrumentalitzat la política per a reforçar el seu poder. Malauradament ja n’estem acostumades: el partit que governa l’Ajuntament de Begues va arribar al poder pactant amb el PP una moció de censura l’any 2011, i fent fora pocs mesos desprès al PP, que li feia nosa.

Aprofitem per a reivindicar el pensament d’un referent polític com Julio Anguita, justificava qualsevol pacte al seu famós “programa, programa, programa”. No fer-ho desvirtua la política, els polítics i, per extensió, la democràcia.