Atès l’anunci d’informació pública sobre la sol·licitud de l’autorització administrativa prèvia i la declaració d’impacte ambiental corresponent a l’avantprojecte per a la modificació de la línia de transport d’energia elèctrica a 220 kV simple circuit Penedès-Viladecans, en els termes municipals d’Olesa de Bonesvalls i Begues (Expedient 2019/8736), formulo les següents:
AL·LEGACIONS.
PRIMERA.- DE LA PUBLICACIÓ
L’Ajuntament de Begues no va publicitar la noticia a la seva pàgina web fins el 10 de gener del 2020, després de la publicació de L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL i AVANTPROJECTE publicat al BOE el 19 de desembre del 2019. No va facilitar aquesta informació a la ciutadania de Begues en el moment en que es va publicar, en aquest sentit, s’ha demanat una ampliació del termini per presentar al·legacions i sol·licitem, novament, que l’Ajuntament faciliti aquesta tasca a la ciutadania, entitats i partits polítics ampliant el termini d’exposició pública de dit projecte.
SEGONA.- ARRAN L’AFECTACIÓ AMBIENTAL DE DESVIAR LES LÍNIES ELÈCTRIQUES PER ESPAIS NATURALS PROTEGITS, L’ALTERNATIVA ADIENT ÉS L’ALTERNATIVA 3 (A3) SOTERRAMENT TOTAL.
Tal i com assenyala l’informe d’abast sobre l’estudi d’impacte ambiental del projecte de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de 26 de juliol de 2017:
Efectivament gran part de la zona del l’estudi d’impacte ambiental està englobada en el ZEC i ZEPA, Serres del Litoral Central (ES5110013), amb una presència remarcable d’espècies incloses en l’Annex I de la Directiva 79/409/CEE i en l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE.
La Generalitat de Catalunya va aprovar l’Acord GOV/112/2006, de designació de les zones ZEPA i proposta de Llocs d’Importància Comunitària (LIC) a Catalunya. Posteriorment, l’ANNEX 6 de l’Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre, inclou l’Instrument de Gestió de les zones especials de conservació (ZEC) que es declaran en la regió biogeogràfica mediterrània.
Gran part de l’àmbit d’estudi està ocupada per l’IBA (àrees d’importància per les aus), núm. 461 denominada Garraf-Ordal-Foix, definida per la Resolució MAH/3627/2010, de 25 d’octubre, per la qual es delimiten les àrees prioritàries de reproducció, alimientació, dispersió i concentració local de les espècies d’aus amenaçades a Catalunya, i es dóna publicitat de les zones de protecció per l’avifauna amb la finalitat de reduir el risc d’electrocució i col·lisió amb les línies elèctriques d’alta tensió.
D’acord amb les dades que figuren en l’Annex 9 de l’ESIA, en el seu punt 2.6. Alineaciones, descriu el recorregut de l’alternativa aèria que es proposa. Constatem que del total de 7.962 m que tindria aquest traçat, 6.430 m passen per dins de la Red Natura 2000. Per tant, més d’un 80 % del traçat està dintre d’espais protegits. És un fet més a destacar que corrobora la no viabilitat de l’alternativa aèria.
Resulta curiós com el grau de protecció que deriva de Directives Comunitàries es relativitzat injustificadament pel Document de Síntesi de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), que en la plana 15 manifesta:
“El vector Red Natura 2000 o espacios PEIN tiene una limitación moderada y el vector Parques naturales una limitación estricta para reflejar el distinto grados de protección que tienen estos espacios, con distintos niveles de restricción referente a infraestructuras eléctricas en sus respectivas normativas sectoriales.”
La legislació de la Unió Europea sobre protecció de la natura no exclou les activitats de construcció de línies elèctriques en llocs de la Xarxa Natura 2000. En canvi, exigeix que tot pla o projecte que pugui tenir un efecte negatiu apreciable en un o més espais de la Xarxa Natura 2000 es sotmeti a una avaluació adecuada, de conformitat amb l’article 6, apartat 3 de la Directiva d’Hàbitats, a fi d’avaluar les repercussions d’aquest pla o projecte en aquests indrets.
Com assenyala el “Documento de Orientación Infraestructura de transporte de energía y legislación de la UE sobre protección de la naturaleza”, editat per la Comissió Europea l’any 2018, plana 25:
“El resultado de cada procedimiento de evaluación también es diferente. En el caso de la EIA o la EAE, las autoridades tienen que tener en cuenta los efectos. Sin embargo, en el caso de la evaluación adecuada, el resultado es jurídicamente vinculante para la autoridad competente y condiciona su decisión final. Así pues, si la evaluación adecuada no puede determinar que no se producirán efectos adversos en la integridad del lugar de la red Natura 2000, pese a la introducción de medidas de mitigación, el plan o proyecto únicamente puede aprobarse si se cumplen las condiciones del procedimiento de excepción previsto en el artículo 6, apartado 4.”
La Directiva Hàbitats assenyala en l’article 6 apartats 3 i 4 el següent:
- Cualquier plan o proyecto que, sin tener relación directa con la gestión del lugar o sin ser necesario para la misma, pueda afectar de forma apreciable a los citados lugares, ya sea individualmente o en combinación con otros planes y proyectos, se someterá a una adecuada evaluación de sus repercusiones en el lugar, teniendo en cuenta los objetivos de conservación de dicho lugar. A la vista de las conclusiones de la evaluación de las repercusiones en el lugar y supeditado a lo dispuesto en el apartado 4, las autoridades nacionales competentes solo se declararán de acuerdo con dicho plan o proyecto tras haberse asegurado de que no causará perjuicio a la integridad del lugar en cuestión y, si procede, tras haberlo sometido a información pública.
- Si, a pesar de las conclusiones negativas de la evaluación de las repercusiones sobre el lugar y a falta de soluciones alternativas, debiera realizarse un plan o proyecto por razones imperiosas de interés público de primer orden, incluidas razones de índole social o económica, el Estado miembro tomará cuantas medidas compensatorias sean necesarias para garantizar que la coherencia global de Natura 2000 quede protegida. Dicho Estado miembro informará a la Comisión de las medidas compensatorias que haya adoptado. En caso de que el lugar considerado albergue un tipo de hábitat natural y/o una especie prioritarios, únicamente se podrán alegar consideraciones relacionadas con la salud humana y la seguridad pública, o relativas a consecuencias positivas de primordial importancia para el medio ambiente, o bien, previa consulta a la Comisión, otras razones imperiosas de interés público de primer orden.
Com reconeix l’EIA, plana 409, al tractar el risc de col·lissió per a l’avifauna:
“El ámbito de estudio del proyecto ocupa áreas de importancia para la avifauna de diferente naturaleza y calado. El proyecto afecta un área protegida, perteneciente a 2 espacios PEIN (Massís del Garraf y Muntanyes de l’Ordal ) y declarada las ZEPA en la Red Natura 2000 (ES5110013: Serres del Litoral central). Este mismo espacio también corresponde a un área importante para las aves como IBAs (461: Garraf – Ordal – Foix). Además, todo el proyecto se encuentra dentro de un área prioritaria de reproducción, alimentación, dispersión y concentración local de las especias de aves amenazadas.
Tal como se indica en el punto anterior, la zona afectada por el proyecto había sido área de campeo del águila perdicera (Hieraetus fasciatus), pero actualmente no hay constancia de la presencia de esta especie.”
Amb unes repercussions negatives que perduren en el temps (EIA plana 380):
“En términos generales de proyectos de líneas eléctricas, los impactos que mayor incidencia tienen sobre el paisaje se producen en la fase de explotación, ya que es durante esta fase cuando la presencia de los apoyos, elementos ajenos al paisaje, van a quedar presentes de forma permanente. Mientras que durante la fase de construcción los impactos son de carácter puntual y temporal (derivados de la presencia de personal y maquinaria en el entorno del trazado), hasta que se realiza el izado de los apoyos y, por tanto, presenta una menor incidencia.”
Es pot per tant afirmar que l’Alternativa triada causa un impacte important en espècies i hàbitats protegits, malgrat existint solucions alternatives com és el soterrament total. Al respecte, no existeixen raons imperioses de primer ordre, que incloguin raons socials o econòmiques per estimar que la millor opció és el desviament i alteració d’espais naturals protegits per la Unió Europea, i per tant, es produeix una infracció de l’article 6.4 de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Si aquesta infracció no es corregida per la Declaració d’Impacte Ambiental, aquesta entitat a banda de les accions jurisdiccionals contra l’aprovació definitiva del projecte, presentarà l’oportuna denúncia a la Comissió Europea per vulneració de la Directiva d’Hàbitats.
L’impacte és reconegut per la pròpia EIA, que en la plana 378 afirma el següent:
“La modificación de la línea a 220 kV Penedès-Viladecans en la zona de estudio supondrá un incremento de los impactos sobre espacios protegidos, ya que la línea existente pasa por zonas urbanizadas no protegidas y, en cambio, el desvío proyectado transcurre en gran medida por zona protegida.
En el apartado 5.3.2.3 se relacionan las figuras de protección afectadas por el proyecto. Esta alteración de espacios naturales protegidos se considera SIGNIFICATIVA.”
A més, com recorda l’Informe d’Abast de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, fent referències a l’informe emès pel Servei de Fauna i Flora de la Subdirecció de la Biodiversitat i Medi Natural, l’EIA haurà d’incorporar, entre altres aspectes, que l’única alternativa compatible amb la preservació de l’àliga cuabarrada és el soterrament de la línia elèctrica, com ja es va concloure en l’informe emès l’any 2007.
D’acord amb les dades obtingudes de la Xarxa de Custòdia del Territori, s’ha de posar de manifest, dins de la situació d’emergència climàtica actual, que també estem davant d’una situació d’emergència ecològica marcada per una pèrdua de biodiversitat sense precedents. A Catalunya, segons els darrers informes d’aplicació 2013-2018 de la Directiva Hàbitats i Aus a Catalunya, el 75% de les espècies importants de fauna i flora estan en estat de conservació desfavorable. Catalunya conté un 26% de la biodiversitat total coneguda de la Unió Europea, tot i representar només un 0’7% del territori dins de la UE. Cal posar en valor la riquesa econòmica, social i ambiental que representa aquesta biodiversitat.
TERCERA. L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL HA EVIDENCIAT QUE EL SOTERRAMENT ÉS LA MILLOR ALTERNATIVA.
El Document Inicial (EIA preliminar) sobre el qual Entesa per Begues-Iniciativa per Catalunya-Verds va presentar al·legacions ja manifestava que l’Alternativa del soterrament era menyspreuada irracionalment.
Si ara s’incorpora és perquè l’Informe d’Abast de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, de 26 juliol de 2017, estimant les al·legacions, disposa el següent:
L’Informe d’Abast fa una crítica al menystiment del soterrament, i disposa el següent:
En l´actual estudi d´impacte mediambiental el cost de soterrar completament és 3,5 vegades superior al cost de l´alternativa aèria, no 15 o 20 vegades com s´afirmava anteriorment.
L’EIA desestima l’opció del soterrament per raons molt forçades que desafien qualsevol judici objectiu.
Al respecte manifesta a la plana 89:
“Por contra, se ha de señalar que llevan aparejados un conjunto de impactos o efectos negativos sobre el medio ambiente que en función de las características del medio cruzado pueden ser muy superiores a los provocados por una línea aérea, en especial cuanto más movido es el terreno y mayor valor tienen las formaciones vegetales que existan, que pueden motivar incrementos patentes de la afección sobre:
– Daños sobre el sustrato en toda la zona de la servidumbre y por la necesidad de construir accesos a la obra, cuya magnitud será función de la solución tecnológica adoptada y especialmente de la topografía de las zonas cruzadas.
– Daños patentes sobre la red de drenaje superficial y subterránea cruzada por el cable, tanto de forma directa por las obras, como indirecta al afectar al nivel freático de las zonas atravesadas,
– la pérdida completa de la vegetación en toda la servidumbre precisa para la construcción del cable, continua a lo largo del trazado y de anchura variable en función de las necesidades constructivas. Y permanente en la anchura precisa para la conservación de los cables.
– afecciones sobre la fauna directas e indirectas, por pérdida de nidos y madrigueras y sus ocupantes, en toda la banda de afección del ancho de la servidumbre precisa, así como por el stress provocado en los ecosistemas cruzados.
– perturbaciones sobre la actividad agrícola y superior en la selvícola al ser preciso alterar de forma apreciable todos los cultivos presentes a lo largo del trazado y en toda la servidumbre necesaria,
– imposición de servidumbre sobre las propiedades cruzadas con limitaciones claras para las actividades que deban desarrollarse sobre el suelo,
– imposición de un condicionante para la implantación de otras infraestructuras precisas, que tendrán serias dificultades para el cruce por los terrenos donde se implanten los cables.- destrucción de los yacimientos arqueológicos presentes a lo largo del trazado, que de otro modo se deberán excavar en su totalidad para su traslado.
– pérdida de la calidad paisajística por la destrucción de la vegetación y los movimientos de tierras, que se extiende en el tiempo por la necesidad de mantener una zona deforestada a todo lo largo del trazado.
Val a dir al respecte que el soterrament travessa bona part de sòl urbà consolidat, i per tant, es tracta d’un espai ja condicionat als assentaments humans, que disposen dels serveis urbanístics bàsics com estipula l’article 27 del Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.I per tant, travessa finques que gaudeixen de:
- xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal.
- xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament.
- subministrament d’energia elèctrica.
- Els serveis urbanístics bàsics han de tenir les característiques adequades per a l’ús del sòl previst pel planejament urbanístic que el classifica.
El fet que travessi un nucli urbà comporta que són espais que disposen de moltes servituds de subministraments de serveis, a les quals, el soterrament de la línia no comporta una afecció més especialment rellevant.
El fet que la franja de terreny de la servitud no sigui reforestada no és tampoc una afectació del paisatge, atès que seria una zona verda que travessa un barri, sense necessitats que sigui arbrada quan la massa boscosa important es troba en la perifèria.
Tampoc l’afectació al freàtic es considera rellevant, quan es tracta d’una servitud més enmig d’un sòl urbà.
El document de Síntesi exposa en la plana 15 el següent:
“Teniendo en cuenta aspectos sociales, la alternativa de soterramiento total (A3) afectaría las calles Sotstinent Aguilar Cordero de Begues Parc, y la Calle Aragó de Begues, hecho que podría provocar oposición vecinal ya que estas vías actualmente no están afectadas por el trazado aéreo (indicador de número de viviendas a 50 m del trazado soterrado).”
No resulta possible encabir aquest aspecte com una raó d’indole social per descartar el soterrament, com preveu l’article 6.4 de la Directiva d’Hàbitats, i habilitar l’alteració d’un espai natural protegit per implantar una nova línia elèctrica. La possible queixa veïnal està localitzada en un indret determinat i no és ni molt menys unànim entre els residents.
L’EIA en la plana 295 manifesta el següent:
“En lo referente al ámbito socioeconómico, la alternativa de soterramiento es más desfavorable en la mayor parte de los indicadores evaluados. El trazado, pasa a ser soterrado, pero continúa pasando por zonas urbanas y con presencia de población, ya muy susceptible a la presencia de esta línea eléctrica aérea existente. Además, los tramos aéreos que se mantendrían continuarían en el entorno inmediato de zonas pobladas.
Referente al planeamiento urbanístico, la presencia del trazado soterrado por zonas urbanizables podría condicionar su futuro desarrollo urbanístico.
La alternativa soterrada implica numerosas afectaciones a servicios existentes (agua, luz, gas, alcantarillado), que, sumado a la mayor complejidad de la obra civil, representan un mayor coste económico que las alternativas aéreas.”
Aquest soterrament no condiciona el futur urbanístic de la zona, atès que creuaria espais en bona part qualificats de vials i altres sistemes públics. El soterrament seria una obra ordinària pròpia de les actuacions de serveis del subsòl que han de conviure amb la resta d’instal·lacions energètiques i de subministrament existents a la ciutat.
En relació al cost econòmic, l’Estudi Ambiental Preliminar manifestava que el soterrament era una opció molt cara, sense aportar cap tipus d’estimació econòmica, i expressava irracionalment que era 15 o 20 vegades més cara que l’opció del desviament.
L’EIA, arran el mandat de l’Informe sobre l’Abast, valora el cost econòmic de cada alternativa, i evidencia que el soterrament té un cost perfectament assumible.
L’EIA en la plana 294 estableix:
“Del ámbito socioeconómico se destaca que la A1 (aérea de simple y doble circuito) es la alternativa de menor coste económico (3,7 millones de euros), con una notable diferencia con la alternativa A2 con compactaciones de 3C y 4C (8,6 millones de euros) y la alternativa A3 de soterramiento total (14,4 millones de euros).”
Si haguéssim aplicat les previsions infundades de l’Estudi Ambiental Preliminar el cost del soterrament hagués estat de 55,5 milions €, tot multiplicant l’opció A1 per 15.
En conseqüència, no es donen les raons d’índole econòmica previstes en l’article 6.4 de la Directiva d’Hàbitats per descartar el soterrament.
QUARTA.- L’ADMINISTRACIÓ NO POT PRENDRE MESURES DISCRECIONALS QUE ATEMPTEN L’INTERÈS GENERAL.
La necessitat d’actuar en el traçat de la línia elèctrica de Begues respon a actes administratius previs que cal recordar.
En data 12 de maig de 2006 se signa en el marc del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015, un conveni de cooperació per la modificació de la línia a 220 Kv Constantí-Viladecans, entre l’Ajuntament de Begues, l’Institut Catlà de l’Energia de la Generalitat de Catalunya i Red Eléctrica d’Espanya (REE), i es designa una Comissió de Seguiment per al seu desenvolupament.
El 26 de març de 2007, té entrada en la Direcció de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, procedent de la Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finances, el document comprensiu del projecte de modificació de la línia aèria de transport a 220 Kv Penedès-Viladecans (anteriorment denominada Constantí-Viladecans), en el terme municipal de Begues, promogut per REE per tal d’iniciar-se el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.
En aquest document, es proposava com a alternativa de menor impacte un desplaçament cap al nord, d’uns 6 Kms de longitud. Aquest traçat transcorria per espais protegits i zones d’interès d’avifauna protegida.
Unió de Pagesos, i altres col·lectius com l’Associació de propietaris forestals local i comarcal i l’Associació Defensa Vegetal Fruiters del Baix Llobregat, van presentar queixes oposant-se al desplaçament per la banda nord ja que també afectava terrenys agrícoles i d’agricultura ecològica, i demanant el soterrament a la Direcció General d’Energia i Mines.
Realitzades les consultes a diferents organismes i entitats, l’informe sobre l’amplitud i nivell de detall, de data 5 de juliol de 2007, va establir, entre d’altres qüestions, que era necessari estudiar i valorar una nova alternativa consistent en el soterrament de la línia actual així com estudiar la possibilitat de compactar amb alguna de les línies existents. L’informe emès pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va posar de manifest la inviabilitat ambiental de les alternatives aèries proposades. Aquest informe va ser ratificar a juny de 2010
REE va descartar la compactació ja que l’única línia amb la que es podia compactar anava massa carregada ja que duia dos circuits de 400 kV i dos de 220 kV.
En data 26 de febrer de 2008, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat va elaborar un informe complementari sobre l’amplitud i nivell de detall que havia de desenvolupar l’EIA del projecte de modificació de la línia aèria de transport d’energia elèctrica a 220 Kv Penedès-Viladecans. Tram: Begues.
En novembre de 2009 es va lliurar la modificació del document comprensiu. Projecte de modificació de la línia de trasnport d’energia elèctrica a 220 kv Penedès-Viladecans, que inclou l’alternativa de soterrament.
En aquest informe, desprès d’haver-se reunit 6 vegades la Comissió Tècnica de Seguiment i haver valorat detalladament totes les alternatives REESA conclou:
“Una vez analizadas las posibles alternativas de modificación de transporte de energía eléctrica a su paso por el municipio de Begues, se ha considerado que la propuesta del soterramiento de la línea bajo traza es la alternativa más adecuada, dado que, aunque discurre por zona urbana, reduce el nivel de afecciones con respecto a las restantes alternativas. El desmontaje del tendido aéreo y el soterramiento de la línea eléctrica, además de eliminar el impacto visual de la línea en el tramo correspondiente, beneficiará a los vecinos, contribuyendo a una mejora de su calidad de vida.”
L’Ajuntament de Begues va demanar que la traça a soterrar passés per sota de la línia aèria actual, ja que els carrers són amples i el terreny és municipal. REE es va comprometre a estudiar aquesta traça i va indicar que abaratiria molt el cost, facilitant les obres i els permisos. A l’acta numero 6 de la Comissió Tècnica (22 juliol 2009), REE va indicar que el cost de fer aquest traçat seria d’entre 6-8 M€.
La Ponència Ambiental, en sessió del 14 de gener de 2010, va aprovar la declaració de no aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental sempre i quan l’opció escollida fos la del soterrament de la línia elèctrica de 220 kV Penedès– Viladecans (expediente IAP-2016-07).
L’ICAEN va posar en marxa el Programa de Soterrament/Desviament 2010-2015 i es va aconseguir que Begues fos un dels 9 municipis en els quals s’executaria. A 2010 l’ICAEN va dir:
“Els convenis d’aquest programa estableixen que l’ICAEN es fa càrrec dels materials i el muntatge de les noves infraestructures (és a dir, entre el 60% i el 80% del cost de cada intervenció), mentre que els ajuntaments assumeixen l’obra civil i les companyies elèctriques realitzen el projecte executiu i la gestió de les obres.
A desembre de 2009 l’Ajuntament va manifestar que volia soterrar tota la línia (acta 7 de la reunió de la Comissió Tècnica de Seguiment), però que degut a la manca de pressupost per fer el soterrament complet, s’acordava dividir el projecte en fases i iniciar l’actuació en el tram de Begues Parc, amb un cost estimat inicialment d’uns 2,6 milions d’euros. L’Ajuntament va obrir una partida amb 1.237.176 € i l’ICAEN va reservar 1.000.000 €.
A continuació, es va analitzar per part de REE i l’Ajuntament, els trams a soterrar, seleccionant el tram de Begues Parc com a primera actuació, ajustant-se als vials i l’orografia.
A data 21 de desembre de 2009 l’Ajuntament encarrega oficialment l’estudi executiu que serveix per iniciar la licitació i tramitar l’autorització administrativa. A novembre de 2010 es defineix el traçat que seguirà el soterrament a Begues Parc. S’acorda que si es segueix el ritme previst, les obres es podran fer a 2011. Aquest traçat s’exposa al públic, es fan reunions informatives i finalment es acceptat i consensuat amb els veïns.
A juny de 2010 el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va informar per escrit a l’Ajuntament que si la línia es soterra no caldrà efectuar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.
L’abril de 2011 s’aprovà inicialment per majoria absoluta al Ple Municipal la “Modificació puntual núm. 17 del Pla General d’Ordenació Municipal: soterrament de la línia d’alta tensió al sector Begues Parc” Es va modificar lleugerament el traçat degut al pendent, aprovant un traçat alternatiu, amb l’estudi de costos
realitzat. Els tècnics municipals (arquitecte i tècnic de medi ambient) informen favorablement. Tots els informes oficials són favorables: Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Servei de Carreteres de la Diputació de Barcelona, Agència Catalana de l’Aigua, i Institut Català de l’Energia. També es va comunicar l’acord a la Comissió per al seguiment del soterrament de la línia elèctrica d’alta tensió i a Red Elèctrica de España, S.A. Finalment també es va enviar l’acord a tots els veïns afectats sense rebre cap al·legació. La MP 17 mai es va dur al Ple Municipal per a la seva aprovació provisional degut a un canvi en el govern municipal.
El 15 de novembre de 2011 ICAEN notifica que encara que segueix vigent el compromís adquirit per la Generalitat, però que ni al 2011 ni probablement tampoc al 2012 disposarà del 1 M€ acordat. L’Ajuntament ratifica que la solució de soterrament els sembla correcte, però que el cost no pot sobrepassar el pressupost previst (acta 13 de la Comissió Tècnica).
A maig de 2012 (acta 14 de la Comissió Tècnica) l’Ajuntament comunica a REE que ha rebut per part de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, còpia de la sol·licitud d’autorització administrativa del projecte de REE per a la transformació a doble circuit de la línia aèria de 220 kV L’Espluga-Montblanc-Penedes-Begues i pregunta a REE si existeix la possibilitat de fer alguna cosa semblant amb la línia objecte d’aquest conveni i desplaçar-la pel corredor de línies existent des de la subestació de Begues. REE informa que aquesta opció ja es va estudiar a l’inici del conveni i que no es possible ja que el corredor al que es refereix l’ajuntament es troba al límit de la seva capacitat de transport al tenir dues línies de 400 kV i dos de 220 kV.
A octubre de 2012 el Director de Industria del MINETUR demana a REE que modifiqui el projecte executiu aprovat per la Comissió Tècnica de Seguiment, i en comptes de soterrar la línia, aquesta es desplaci per la part nord-oest del municipi (acta 15 de la Comissió Tècnica). REE exposa al MINETUR que aquesta possibilitat ja va ser rebutjada en el seu dia per part del Ministerio de Medio Ambiente, i especifica que actualment els terrenys afectats formen part de la zona protegida Xarxa Natura 2000 i que, a més, el desplaçament comptava amb una forta oposició per part d’Unió de Pagesos al afectar terrenys agrícoles. També informa al Ministerio del conveni signat entre l’Ajuntament, REE i la Generalitat aprovant el soterrament i indica que cal respectar aquest acord. A la mateixa reunió s’informa que la Generalitat tampoc disposarà de pressupost al 2013 i s’acorda aplaçar l’inici del projecte al 2014. En aquesta reunió la Comissió ratifica novament com òptima la solució del soterrament, adoptada per causes tècniques, econòmiques i ambientals i acorda enviar al Ministeri de Medi Ambient una copia de l’informe que rebutja desplaçar per terrenys al nord-oest del municipi.
Amb tots aquests antecedents, descartar el soterrament per executar un desviament de línia que travessi espais naturals protegits resulta una decisió discrecional de l’Administració pública totalment arbitrària, i que contravé els principis generals del dret.
El Servei de Fauna i Flora, en informe de 25 d’abril de 2017, manifesta en relació al nou projecte que aquest no aporta cap millora ni canvi substancial respecte les propostes aèries de l’any 2007, comportant en tots els casos un increment de línies dins l’espai protegit i l’espai vital de les àligues, que passarien de 4 a 5 al sector del Montau i de 3 a 4 al sector del Sotarro, pel que la conclusió ha de ser forçosament la mateixa: l’única opció viable és el soterrament.
En definitiva doncs, la desestimació del soterrament es considera totalment injustificada atès que ambientalment és de llarg Ia més favorable i que econòmicament és assumible, i pot a més sortir més econòmica perquè no s’exposa a la forta sanció de la Comissió Europea que imposarà al Regne d’Espanya per infringir la Directiva d’Hàbitats.
En relació a les decisions de l’Administració pública cal recordar la posició de la jurisprudència i de la doctrina jurídica en relació a la manca de motivació dels actes administratius.
Els articles 9.3 de la Constitució Espanyola i 35 de la Llei 39/2015, de 29 de març, de procediment administració de les Administracions públiques exigeixen que tant els actes administratius com les disposicions de caràcter general en l’exercici de potestats discrecionals (com és l’execució d’una obra pública) estiguin motivats emparant-se en l’interès general.
L’absència de motivació, o que aquesta sigui insuficient, comporta la possibilitat d’impugnació jurisdiccional, tal i com recullen els articles 24, 103 i 106 de la Constitució Espanyola.
Tot i que l’administració ha d’actuar sota criteris racionals, en l’exercici de la potestat administrativa, resulta imprescindible dur a terme una exposició exhaustiva de les raons que han emparat una determinada actuació, el que comporta que s’imposi als poders públics l’exigència de justificar les decisions adoptades.
L’esfera de la discrecionalitat de l’administració respon a diversos límits, com la doctrina i la jurisprudència ha establert:
- A) L’exercici de la potestat administrativa ha de tenir com a finalitat l’interès general. En cas contrari es produeix un desviament de la potestat pública.
- B) La decisió de l’administració ha d’estar justificada i la justificació formal ha de vincular-se amb l’assoliment de l’interès general.
- C) La decisió ha de ser objectivament idònia per l’assoliment de la finalitat prevista per l’article 103 de la Constitució Espanyola.
En conseqüència, únicament serà lícit que l’Administració exerceixi la capacitat de decisió sobre criteris d’oportunitat quan l’opció es plantegi entre decisions que objectiva, clara i justificadament persegueixin l’interès general.
En aquest sentit, si la discrecionalitat és una facultat que exigeix un procés raonat que condueix a una solució justa, aquesta serà justa si resulta racional, i només serà racional en aquells supòsits en què es tinguin en compte les circumstàncies fàctiques de cada cas en concret. Per tant, l’Administració està condicionada per la realitat del territori i dels diversos vectors ambientals, entre els quals està el medi ambient. El límit imposat per la realitat física preexistent ha estat reconegut i configurat per la jurisprudència mitjançant la doctrina de “la força normativa d’allò fàctic”, molt aplicada en la nul·litat de planejament urbanístic.
No resulta possible argumentar que el desviament de la línia d’alta tensió no afecta a l’aliga cuabarrada perquè no pertany ara a una de les seves zones de campeig. Al respecte, l’EIA manifesta a la plana Memòria 150
“Posteriormente el Servei de Fauna y Flora ha facilitado datos más recientes sobre el área de cría y campeo. En la figura que se adjunta a continuación se puede observar como una parte importante del ámbito de estudio se corresponde a un área de cría y de campeo actualmente abandonadas por esta especie. Al oeste del ámbito de estudio, pero fuera de sus límites, se conserva un área de cría. Al oeste y sur del ámbito de estudio se conserva una zona de campeo actualmente activa.”
La Directiva d’Hàbitats no només està prevista per protegir les aus en els seus indrets d’anidament actual, sinó perquè puguin reestablir-se dins dels indrets inclosos als espais naturals protegits, i per tant, aconseguir la recuperació del nombre d’efectius que permeti la viabilitat de l’espècie. Al respecte, l’article 2.2 de la Directiva estableix que les mesures que s’adoptin tindran com a finalitat el manteniment o restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les espècies silvestres de la fauna i de la flora d’interès comunitari.
CINQUENA.- EL PROJECTE DE DESVIAMENT DE LÍNIA VULNERA LA NORMATIVA SECTORIAL ELÈCTRICA.
Com es va manifestar en la fase de consultes, l’article 58 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric i que tant l’Estudi d’Impacte Ambiental preliminar com l’EIA han obviat, no podrà imposar-se servitud de pas sobre propietaris particulars si la línia elèctrica es pot instal·lar sobre terrenys d’ús o servei públic o seguint els llindars de les finques privades.
Al respecte, l’article expressa el següent:
“a) Sobre edificios, sus patios, corrales, centros escolares, campos deportivos y jardines y huertos, también cerrados, anejos a viviendas que ya existan al tiempo de decretarse la servidumbre, siempre que la extensión de los huertos y jardines sea inferior a media hectárea.
- b) Sobre cualquier género de propiedades particulares, si la línea puede técnicamente instalarse, sin variación de trazado superior a la que reglamentariamente se determine, sobre terrenos de dominio, uso o servicio público o patrimoniales del Estado, Comunidades Autónomas, de las provincias o los municipios, o siguiendo linderos de fincas de propiedad privada.”
L’EIA reconeix que les alternatives aèries seleccionades tindran un impacte sobre els espais agraris actuals i futurs de la Serra de l’Ordal. Aquest impacte es pot eliminar si s’opta pel soterrament i es ressegueixen els camins públics, com és el cas de l’Avinguda de la Mediterrània.
Per tant, la línia elèctrica ha d’emprar camins públics i evitar expropiacions privades, i en aquest cas, aprofitar els espais qualificats de zones verdes, vials i sistemes públics de la traça de l’alternativa del soterrament.
SISENA. L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL EVIDENCIA UN DESCONEIXEMENT DE LA REALITAT TERRITORIAL DE L’ÀMBIT QUE ANALITZA.
La referència al Pla Director de les Muntanyes del Baix Llobregt, plana 173 de l’EIA és imprecisa. Aquest Pla Director no només va ser aprovat per Sant Boi de Llobregat, sinó també per Begues i la resta de municipis integrants en la proposta, així com pel propi Consell Comarcal del Baix Llobregat, i l’any 2018 ha estat objecte d’un Conveni de desplegament per part dels signants.
Gavà, Sant Boi, Sant Climent, Santa Coloma I Viladecans no estan en un Pla Director Urbanístic vigent, com indica la plana 176 de l’EIA, sinó dins del Pla General Metropolità, des de l’any 1976.
El Parc del Garraf, malgrat complir amb tots els requisits de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, no està encara declarat Parc Natural, com afirma la plana 180 de l’EIA.
Tots aquestes imprecisions, malgrat ser aspectes menors de les al·legacions que presentem, han de ser esmenats.
Per tot l’exposat, SOL·LICITEM:
PRIMER.- Que es tinguin per presentades AL·LEGACIONS dins del període d’informació pública, en temps i forma, que aquestes siguin estimades, i s’opti com Alternativa seleccionada la del Soterrament (A3).
SEGON.- Que en cas de que les AL·LEGACIONS siguin desestimades, aquesta part es reserva les accions oportunes contra el projecte en la via jurisdiccional i presentarà denúncia per infracció de la Directiva d’Hàbitats davant de la Comissió Europea.
TERCER.- Que atesa la meva condició d’interessat se’m notifiqui la contesta a les AL·LEGACIONS i qualsevol altre Resolució vinculada amb aquest expedient al domicili que he assenyalat a efectes de notificacions en l’encapçalement d’aquest escrit.
QUART.- Que s’ampliï el període d’informació pública 30 dies més
A Begues, dijous 30 de gener del 2020