Com crèixer i com viure? Quin poble volem?

Ens anem desconfinant i som afortunades per viure en un poble on a pocs minuts caminant estem envoltades de natura, on hi ha camins amples i corriols, planers i que s’enfilen, masies i coves, barraques i marges de pedra seca, camps llaurats i boscos, i tanta vida al bosc.

Vam declarar l’emergència climàtica i, abans de la 1a taula ciutadana, va venir el COVID-19 i ho va aturar tot, causant dolor, enduent-se vides, deixant gent sense feina.

Temps per repensar com volem viure. Individualment i com a poble. Avui som més conscients, cal compaginar les necessitats bàsiques amb el respecte a la natura; cal revisar on urbanitzem i com construïm. I seguim lluitant per defensar que el més bàsic no pot ser un negoci que beneficiï uns pocs.

El pla general d´ordenació urbana (PGOU) de Begues es va revisar per darrer cop l’any 1997. Classifica el sòl, defineix el model urbanístic i, si es desenvolupés, la població es doblaria. No serveix un pla de fa 23 anys, cal actualitzar, modificar i revisar-lo. Terrenys que ara veiem com a camps, si els seus propietaris o promotors ho volen, acabaran convertits en urbanitzacions. Com a mínim, els plans urbanístics que ampliarien el poble, construint més enllà d’on ara arriben les cases, s’haurien de revisar. També aquells que s’han deixat caducar per conveniència econòmica.
És necessari treballar entre totes: veïnes, taules ciutadanes, tècniques i partits polítics, amb els coneixements actuals i les diferents mirades. Hem de decidir on són els límits al creixement. Perquè créixer no és sinònim de viure millor ni de prosperitat, com ens volen fer creure. Seguim treballant perquè la “nova normalitat” sigui diferent. Per l’habitatge digne amb preus dignes, pels serveis bàsics públics de qualitat, i compromesos amb el nostre entorn, la nostra vida.

Després de la sentència condemnatòria de les preses i presos polítics, no podem més que rebutjar-la, ja que suposa un greu retrocés en llibertats i drets socials que no podem permetre. Així mateix, ens solidaritzem amb totes les famílies, en aquests moments tan durs.

La sentència no és la solució d’un problema polític en el qual caldria que totes les parts es posessin a dialogar i a arribar a consensos amplis i transversals amb la finalitat de trobar una solució pacífica que inclogui un desenllaç satisfactori, que és el que es mereix la societat catalana.

Per poder sortir d’aquest bloqueig que no ens porta enlloc  caldrà diàleg i més diàleg, dibuixar nous acords amb tota la transversalitat que sigui necessària per a afrontar aquest nou repte polític.

La presó no és la solució. És la constatació de la retallada en drets fonamentals com el d’expressió o de reunió i això no es pot permetre en una societat com la nostra, feta a base de consensos amplis durant tot el període democràtic i model de societat inclusiva i acollidora.

Així mateix volem deixar clar el nostre compromís amb el diàleg per sortir d’aquesta situació que sembla cronificada.

Cal deixar palès, que l’equip de govern de Begues no ha volgut reunir-se amb el nostre grup municipal per parlar d’aquesta situació  tan complexa, demostrant una vegada més, el poc interès pel diàleg amb l´oposició.

Davant el greu sabotatge de drets i llibertats que estem patint, cal que la societat lideri la lluita per la dignificació dels nostres drets i que la classe política estigui a l´altura històrica d´aquest moment clau.

Cal, doncs, ser conscients del que podem perdre si no lluitem amb totes les nostres forces per parar aquesta sense raó. Ni un pas enrere en les nostres llibertats i drets. No ens ho podem permetre.

Seguim treballant!